El 1989 es van programar un seguit d’activitats
per tal de commemorar
el 25è aniversari de l’Entitat.
Una d’elles fou la Cursa de l’Esquiador,
proposada per qui en seria el director i l’ànima
durant una colla d’edicions, en Joan Vives.
Inspirant-se en les competicions
que cap a la tardor s’organitzen
en els països nòrdics per preparar-se
per a la temporada d’hivern,
ell n’ideà una amb una sèrie de trets tan
singulars que van fer que
des del començament no fos una cursa
com qualsevol altra. I,
tot i que amb el temps aniria evolucionant
per adaptar-se a
les circumstàncies del moment, l’essència
no ha canviat:
un esdeveniment esportiu que, per la seva
naturalesa,
pugui englobar el màxim d’amants de la
pràctica esportiva
en un entorn natural.
D’aquí les tres modalitats de competició:
marxa,
cros i btt. En les primeres edicions
compartien
el mateix recorregut, però en
augmentar la participació,
per raons de seguretat i per millorar-ne
el funcionament,
s’optà per fer dos recorreguts independents:
un per a marxadors i caminadors
i l’altre pels ciclistes.
Un altre tret característic que ha canviat
és la forma dels itineraris.
Al principi eren linials, amb sortida
a Igualada
i arribada a un municipi o indret
singular de la nostra comarca.
Això comportava una colla d’entrebancs
logístics i, amb el temps,
-i de manera molt encertada- s’optà
per decantar-se per recorreguts circulars,
amb sortida i arribada al mateix municipi.
Aquest canvi féu possible que el nombre
de participants
provinents de més enllà dels nostres límits
comarcals augmentés considerablement.
I, parlant dels recorreguts, des de la primera edició
s’ha tingut molta cura en la recerca de pistes,
camins i corriols -a vegades perduts i recuperats
per a la cursa-,
per tal d’oferir uns itineraris atractius,
tant des del vessant
competitiu com del paisatgístic.
No hem d’oblidar que la Cursa
de l’Esquiador és, també, una altra
forma de descobrir i fer
conèixer la riquesa natural de la
nostra comarca.
Tota aquesta suma d’ingredients han
fet que la Cursa de l’Esquiador
s’hagi consolidat en el camp de les
competicions populars del nostre pais,
com ho demostra el fet que, any rere any,
hagi anat augmentant el nombre de participants:
dels gairebé 150 participants de la primera
edició s’hagi superat els 1600 de les darreres.
